Els animals invertebrats
Viuen en una gran diversitat de medis. Hi ha que son herbívors, paràsits i depredadors. Hi ha uns que es mouen i altres que viuen en les roques.
 |
| Medusa, Cnidaris |
 |
| Cuc de terra, anel·lids |
Els
anèl·lids: son aquàtics i terrestres, son paràsits de plantes i animals. Cos tou i allargat sense cap protecció i força simple, respiren a través de la pell ( respiració cutània ) que es permeable als gasos, anèl·lids aquàtics: sangonera, terrestre: cuc de terra.
Els cnidaris: son aquàtics, cos molt senzill en forma sac i la boca envoltada de tentacles. Els pòlips: els que viuen fixes a les roques, coralls i anemones, i les meduses que es poden desplaçar. Tenen respiració cutània i fecundació externa.
 |
| Pop, mol·lusc |
Els
mol·luscs: son aquàtics i terrestres, cos tou, sovint amb closca o conquilla que pot ser externa o interna. Els aquàtics: el pop, el calamar, la sèpia que respiren amb brànquies. I terrestres el llimac i el cargol que respiren amb pulmons.
Els
equinoderms: son marins, viuen aferrats a les roques del fons del mar, o es mouen molt lentament, cobertes per petites plaques que li formen d’esquelet, respiren per brànquies, la estrella i l’eriçó de mar.
 |
| Estrella de mar, equinoderm |
Els artròpodes: És el grup més elevat d’animals. Tenen el cos recobert d’un esquelet extern i el cos es dividit en segments que s’agrupen formant regions. En els insectes i crustacis: cap, tòrax i abdomen. En cada segment hi ha apèndixs articulats especialitzats.
Les quatre classes d’artròpodes més conegudes son:
Els crustacis: majoria aquàtics. Tenen el cos dividit en tres regions. En molts casos el cap i el tòrax estan units i formen el cefalotòrax. Tenen quatre antenes i molts parells de potes. La gamba i el cranc.
 |
| Aranya, artròpodes aràcnids |
Els
aràcnids: cos dividit en dues regions. Tenen 8 potes. Respiren a través de tràquees. Es una xarxa en l’interior de l’animal on condueix l’oxigen, aranya escorpí.
Els miriàpodes: 4 antenes. Cap dividit del cos. Cos format per molts segments similars on en cada i ha 2 potes. El centpeus.
Els insectes: 1.000.000 espècies conegudes. Cos dividit en cap, tòrax i abdomen, tenen 6 potes, 4 ales i 2 antenes. Respiració traqueal.
Animals vertebrats
Tenen columna vertebral, primers vertebrats que van aparèixer a la terra els peixos-amfibis-rèptils.
Els peixos: aquàtics, amb escates donen protecció i impermeabilitzen. Forma hidrodinàmic, per poder moure’s. Tenen extremitats, son les aletes òrgans que serveixen com a estabilitzador i timó. Tipus d’aletes: pectoral, dorsal, caudal, pelvianes, anual. Respiració amb brànquies. L’aire entra per la boca, passa per les brànquies, i surt per dos obertures al costat del cap anomenades opercles.
Poden ser: ossis, que tenen espines i es reprodueixen per ous i fecundació externa.
 |
| animals vertebrats |
Cartilaginosos: esquelet format per cartílag, es reprodueixen per ous i fecundació interna.
Amfibis: son tetràpodes, quatre potes, de les quals les posteriors permeten fer salts. Reproducció ovípara i fecundació externa. Els amfibis reben diferents canvis des de que surten de l’ou fins a l’edat adulta. Aquestes transformacions s’anomenen metamorfosis.
En l’estadi juvenil viuen a l’aigua i respiren per brànquies.
Els amfibis evolucionen de les brànquies per respirar sota l’aigua als pulmons. Molts amfibis tenen que estar en llocs humits perquè la seva respiració pulmonar els complementa també amb respiració cutània.
Rèptils: Poden ser tetràpodes o poden ser que no tenen extremitats, que s’arrosseguen. Tenen respiració pulmonar i estan formats per escates. Son ovípars i es reprodueixen per reproducció interna, la closca dels ous es més gruixuda que la dels amfibis i es impermeable.
Ocells: poden regular la temperatura del cos a marge de la temperatura del medi així poden estar a medis inhòspits i a temperatures extremes.
Tenen ales i el cos esta cobert de plomes, que els ajuda a desplaçar-se de l’aire i li serveixen de timó i estabilitzen el cos en el vol. I els ajuda a regular la temperatura. Són ovípars. Tenen una reproducció interna i molt complexa. Perquè inclou l’establiment del territori , la formació de parella i la construcció del niu.
Mamífers: Tenen un aparell locomotor adaptat al medi, així tenen una temperatura independent. S'han estès per tot el món. Respiren per pulmons. Tenen fecundació interna i son vivípars excepte l’ornitorinc, que es ovípar. Tenen el cervell més gros que els altres vertebrats. Els mamífers cuiden molt les cries assoleixen l’autonomia necessària per dur a terme una vida independent. Les cries s’alimenten de la llet de les glàndules mamàries de la mare.
Els éssers humans som primats que ens posem en posició bípeda permanentment, que el cervell ha evolucionat, junt amb la intel·ligència i la memorització i la parla, tenim una alimentació omnívora, i tenim un allargament del període infantil en comparació a altres animals.
